"A tots els que esteu a punt de llegir-vos les 1259 pàgines del llibre "Un món sense fi", de Ken Follett, amb l'espectativa de "continuar" l'excel·lent obra del mateix autor, des del meu punt de vista he de dir-vos que l'obra no arriba, ni de bon troç, al nivell dels "pilares". De fet, els "pilares" centra la trama en la construcció d'una catedral, mentre que el "món sense fi" té com a trama arquitectònica central (en la primera part fonamentalment) en la construcció d'un pont. Bé, aquest potser és el paral·lelisme que mereixen les dues obres: "Pilares és la perfecció, bellesa i suntuositat d'una catedral, mentre que Món sense fi te la continuïtat i senzillesa d'un llarg pont". No penseu que és dolenta; està força bé, i m'ha agradat fer-ne la lectura, però el llistò era massa alt. Val a dir que també té moments impactants, però l'extensió de l'obra és excessiva pel desenvolupament de la mateixa. De fet es basa en el creuament de les vides de 4 personatges que es coneixen de petits i que generen un seguit de circumstàncies vitals, sovint repetitives i previsibles, on els bons són molt bons i els dolents, molt dolents. Xavi Iglesias."CONTRAPORTADA:
«Des que el 1989 vaig publicar Els pilars de la terra, milers de lectors m’han demanat que escrigués la segona part. La novel·la és, però, tan popular que sempre m’havia sentit incòmode amb la idea d’intentar repetir aquell èxit. Al final, però, vaig decidir complir-me de valor. No podia escriure una altra obra sobre la construcció d’una catedral perquè aleshores hauria estat el mateix llibre. Tampoc podia centrar-me en els mateixos personatges, perquè al final d’aquella primera novel·la tots són molts vells o han mort.
Un món sense fi té lloc a la mateixa ciutat, Kingsbridge, dos-cents anys més tard, i els protagonistes són descendents dels personatges d’Els pilars de la terra. La catedral és de nou al cor de la trama d’amor i odi, cobdícia i orgull, ambició i venjança. Però al cor del relat trobareu el major desastre natural de la història, la plaga de pesta coneguda pel nom de la Mort Negra que al segle XIV va assolar Europa i va matar la meitat de la població.»
Un món sense fi té lloc a la mateixa ciutat, Kingsbridge, dos-cents anys més tard, i els protagonistes són descendents dels personatges d’Els pilars de la terra. La catedral és de nou al cor de la trama d’amor i odi, cobdícia i orgull, ambició i venjança. Però al cor del relat trobareu el major desastre natural de la història, la plaga de pesta coneguda pel nom de la Mort Negra que al segle XIV va assolar Europa i va matar la meitat de la població.»
Edicions 62 • 1104 pàgs.

