dimarts, 29 d’abril del 2008

El Celler • Noah Gordon

El Llenguadoc, França, finals del segle XIX. En Josep Álvarez descobreix de la mà d'un viticultor francès l'art de l'elaboració del vi. Des d'aquest moment, la seva vida restarà dominada per aquesta passió.
Malgrat la seva joventut, en Josep ha experimentat a la vida l'amor, les intrigues i el treball ardu, tres elements que, junt amb la seva vocació, caracteritzaran tota la seva vida futura. Essent encara molt jove i contra la seva voluntat, en Josep es veu involucrat en un complot que sacsejarà la ja turbulenta escena política del moment.
L'esdeveniment l'obliga a fugir a França, on treballarà per a un viticultor francès que l'iniciarà en el món del vi.Tot i la por que sent de caure en mans de la justícia, la mort del seu pare l'empeny a tornar a la seva llar, on, després de fer-se amb la totalitat de la finca, decideix posar en pràctica els coneixements adquirits durant els seus anys a França.
La producció del seu propi vi es converteix llavors en la seva obsessió. Lluitant contra els elements –un terreny difícil, una economia limitada i la soledat– en Josep emprèn una aventura tan àrdua com fascinant: elaborar un bon vi. Al seu voltant, els habitants de Santa Eulàlia, la jove vídua Marimar i el seu fill Francesc, en Nivaldo, el botiguer d'origen cubà, en Donat, el germà obrer d'en Josep, personatges que poblen una novel·la rica en descripcions culturals i en episodis històrics.
El celler conté l'essència de l'obra anterior de Noah Gordon: històries personals de força, personatges de gran humanitat, retrats fidedignes d'una època, narrats per un escriptor, la sensibilitat i l'encert del qual ha admirat milers de lectors al llarg dels anys..

Roca editorial • 382 pàgs.

1 comentari:

Mònica Moro ha dit...

Trobo que l'autor perd massa temps explicant amb tot luxe de detalls el/els capítols dedicats a la guerra. Els aspectes més relacionats amb la manera de viure del personatge un cop torna de França, m'haguéssin fet gaudir encara més d'aquesta història. Així doncs, per a mi que he passat molts estius quan era nena a una casa a l'Anoia envoltada de vinyes, m'ha fet recordar bons moments passats.