dijous, 24 d’abril del 2008

L'últim patriarca • Najat El Hachmi

"L’últim patriarca és un llibre que ens obre els ulls a una cultura molt diferent a la nostra, malgrat els poc quilòmetres que l’estret de Gibraltar posa entre uns i altres. Es tracta d’una visió, un xic caricaturitzada, dels drames vitals d’una família d’immigrants i del xoc de cultures observat des del seu punt de vista. Aquesta obra ens fa reflexionar sobre el paper de la dona i els canvis que la societat europea està, progressivament, consolidant. L’estil de redacció convida a una lectura agradable i de total complicitat amb el personatge principal de l’obra."

SINOPSI:

L’últim patriarca és la història d’una rebel·lió personal contra un ordre establert des de fa milers d’anys. També és una mirada lúcida sobre les víctimes i els botxins que en són partícips.

Mimoun i la seva filla neixen per complir el paper que el patriarcat els ha assignat, però uns canvis en les circumstàncies que els envolten seran decisius per propiciar el capgirament de l’ordre de les coses.
Aquesta és una història familiar, una història on les contradiccions internes dels personatges afloren per marcar unes relacions fetes de desencontres. Una història definida pel trencament que suposa la separació.
La filla de Mimoun Driouch narra la seva vida des que ell neix fins que ella està a punt de començar a la universitat. Ella vol entendre què ha fet del seu pare el tipus de persona que és, quines circumstàncies l’han convertit en una figura autoritària i dèspota, al mateix temps que inicia diversos intents per desfer-se del pes que té en la seva vida.
A partir d’un magistral i intencionat ús dels recursos propis de la tradició oral, l’escriptora Najat El Hachmi construeix una faula moderna que inclou moments de gran tendresa i moments d’un brutal dramatisme, tot amanit amb un sentit de l’humor que ratlla la corrosió. El resultat és un tipus de novel·la que, tant pels conflictes tractats com per la forma literària d’abordar-los, fins ara ha estat inèdit en la literatura catalana.

Editorial Planeta, 2008 - 332 pàgines

1 comentari:

Mònica Moro ha dit...

Llibre molt curiós escrit en primera persona que et fa reflexionar profundament sobre les diferències culturals. Personalment he quedat frapada per la manera d'acceptar les normes de les dones musulmanes i el final del tot inesperat.
Molt recomanable per a conèixer "altres realitats"